Última sessió de la primera part
de la UP d’esports d’equip. En aquesta ens hem familiaritzat amb l’hoquei sala.
La sessió final que hem desenvolupat era en format torneig triangular. Com en
qualsevol activitat competitiva preveiem: conflictes, caos, etc. A sobre en
arribar,
tachan!, pressió afegida, l’Eduard
venia a veure la nostra sessió. La tasca principal era ambiciosa ja que volíem
que tots els alumnes experimentessin el rol d’entrenador, jugador i àrbitre. Alhora,
l’organització era difícil, però va anar molt bé. La idea de tasca era molt
bona i amb un potencial espectacular, però es va quedar en això, una bona idea.
La sort que vam tenir es que la pressió que vam pensar que tindríem en un
principi, es va convertir en una oportunitat. Entre la nostra idea i les aportacions
de l’Edu, crec que vam desenvolupar una proposta molt potent. Tinc ganes de
tornar a repetir el format amb les millores ja sigui en un altre esport o
context.
Última sessió de la primera part
de la UP d’esports d’equip. En aquesta ens hem familiaritzat amb l’hoquei sala.
La sessió final que hem desenvolupat era en format torneig triangular. Com en
qualsevol activitat competitiva preveiem: conflictes, caos, etc. A sobre en
arribar, tachan!, pressió afegida, l’Eduard
venia a veure la nostra sessió. La tasca principal era ambiciosa ja que volíem
que tots els alumnes experimentessin el rol d’entrenador, jugador i àrbitre. Alhora,
l’organització era difícil, però va anar molt bé. La idea de tasca era molt
bona i amb un potencial espectacular, però es va quedar en això, una bona idea.
La sort que vam tenir es que la pressió que vam pensar que tindríem en un
principi, es va convertir en una oportunitat. Entre la nostra idea i les aportacions
de l’Edu, crec que vam desenvolupar una proposta molt potent. Tinc ganes de
tornar a repetir el format amb les millores ja sigui en un altre esport o
context. 
Comentarios
Publicar un comentario