07.11.18 - Diari DAC

Les intenses setmanes comencen a pesar sobre les espatlles. Això fa que sovint tinguem el cap pensant en tots aquells treballs que tenim per fer. El sentiment d’angoixa és present en totes les activitats que fem. Això fa que algunes tasques requereixin més esforç que un altre dia on les faries amb els ulls tancats. Tot i així, la sessió era la que vam preparar amb més antelació i, això em donava tranquil·litat i seguretat. La proposta incloïa una tasca d’ensenyament recíproc entre els companys. Aquesta, era sobre la que teníem menys control ja que preteníem que fossin els mateixos alumnes que gestionessin el grup, expliquessin i corregissin. El descontrol en aquesta em preocupava abans de començar. Finalment, durant l’activitat hi ha grups on ha costat que funcionés i hem hagut d’estar a sobre fent preguntes guiades, però en altres ha funcionat molt bé.

Aquesta ha estat la primera setmana on he pogut veure els meus companys que realitzen la sessió DAC del dijous. Això feia que comencés el dijous amb ganes i energia. Em motivava poder veure i aprendre de la seva actuació i proposta.